Aprenentatge global de la lectura i l’escriptura
Després d’un extens treball de camp sobre el procés natural d’aprenentatge, Decroly va idear un mètode escolar que responia a la manera natural d’aprendre dels infants. Segons els seus estudis, el nen percep el món com un tot. És el que s’anomena funció de globalització.
A la nostra escola, a més d’aprendre en un entorn globalitzat, també posem en marxa l’aprenentatge global de la lectura i l’escriptura. De manera que quan els infants comencen a enfrontar-se a aquest procés estan habituats a percebre la realitat per mitjà de l’observació directa, l’associació dels aprenentatges ja adquirits amb les noves descobertes i a expressar-les després utilitzant els diferents tipus de llenguatges.
De manera oposada als mètodes sintètics (alfabètic, fonètic i sil·làbic), els analítics requereixen una progressió deductiva, començant per les unitats més grans (frases o paraules) com a representació escrita d’una idea o d’una emoció. La frase és doncs entesa com una unitat amb sentit formant el material bàsic per a l’aprenentatge. Els infants memoritzen les frases i les van descomponent de forma progressiva en grups de paraules i en paraules aïllades. L’observació d’aquestes paraules porta a l’infant a descobrir les analogies que, mica en mica, es van identificant i classificant en sons, en síl·labes i finalment en lletres. Els mètodes més coneguts que segueixen aquest procés són el mètode global proposat per Decroly i el mètode natural proposat per Freinet. Els mètodes globals es basen en la teoria de la Gestalt segons la qual, els processos psíquics es consideren en la seva totalitat, com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o d’elements separats.
Com a conclusió
Fa uns anys es va generar un gran debat sobre l’aprenentatge global de la lectura i l’escriptura, i fins i tot es va posar en dubte la seva eficàcia, especialment en centres educatius on l’entorn d’aprenentatge no era globalitzat. Per altra banda, també es deia que els infants que aprenien a llegir i escriure de forma global tenien més comprensió i habilitat lectora. Cap de les dues afirmacions ha estat contrastada de manera rigorosa, però nosaltres, després de més de 60 anys posant en pràctica aquest mètode, podem assegurar que:
És un procés més lent (respecte altres mètodes) però que permet acompanyar els ritmes individuals
És respectuós amb la manera natural d’aprendre dels infants ja que perceben el llenguatge escrit de manera globalitzada igual que la resta de la realitat que els envolta: percepció global (observació, anàlisi i comparació (associació d’idees) i assimilació de l’aprenentatge (expressió)
La satisfacció personal dels infants que aprenen per pròpia descoberta afavoreix l’autoestima i estimula la motivació per aprendre
El fet de partir de la frase per acabar al so, permet a l’infant estar actiu en un procés on no només ha de memoritzar sinó que també ha d’engegar estratègies i habilitats personals per tal d’entendre com funciona el llenguatge escrit
Així doncs, considerem el mètode global especialment ric en un procés d’aprenentatge significatiu que a més serà la base per a poder assolir futurs aprenentatges.