La descoberta del món a través del joc lliure
El joc és indispensable en el desenvolupament afectiu, emocional, intel·lectual, motor i social de l’infant alhora que es tracta de la seva via natural per expressar-se. L’activitat lúdica es recolza en el plaer i contribueix a la construcció subjectiva de sí mateix. Parlem de joc quan es tracta d’una activitat lliure, espontània, sense intervenció de l’adult per tal de garantir que es donen els processos i les funcions que afavoreixen el seu desenvolupament global: explorar, experimentar, descobrir, comprendre aspectes bàsics d’un mateix, dels altres i del món que l’envolta. És per això que els infants quan arriben a l’escola el primer que fan és jugar. L’adaptació a l’espai i la integració amb el grup passa per aquestes estones de joc lliure a l’aula que li permeten connectar amb ells mateixos, amb l’espai i amb la resta del grup. L’aprenentatge a través del procés assaig – error està incorporat en el joc de manera natural, per tant, posem a la pràctica tot allò que treballem a l’aula de manera lúdica i assolint els coneixements de manera natural per mitjà de joc.
L'activitat preferida de l'infant és jugar i aquesta activitat és el motor de l’escola.
Els materials amb els que es troba estan pensats per afavorir aquest procés lúdic innat en l’infant. Així doncs, és a partir del joc que l’infant comença a entendre com funciona el món i estableix les primeres relacions socials.
Per altra banda, jugar afavoreix el control motriu del cos, la comprensió del fenòmens externs, el desenvolupament d’habilitats comunicatives i per a la resolució de conflictes. En aquest sentit el joc es dona quan es tracta d’un acord mutu, on les dues parts senten plaer i les situacions es desenvolupen en una realitat imaginaria, en el pla del “com si”, on hi intervé un mecanisme d’abstracció que dona pas a l’activitat simbòlica. Aquestes situacions es donen cada dia tan a l’aula, com al jardí i setmanalment a l’aula de matalassos. La tasca de l’adult, ha de ser (tal i com diu Decroly) la d’observar l’infant: “L’escola ha d’adaptar-se a l’infant, la seva primera tasca és la d’observar-lo, en totes les edats i en tots moments”. A l’ escola doncs, els infants juguen, conviuen, tenen tasques d’organització i aprenen a ser responsables i autònoms amb la seva higiene i objectes personals. Es donen moltes situacions al llarg del dia on el rol del mestre és el d’estar present i acompanyar-lo en cas necessari. Però a més l’observació del joc lliure per part de l’adult és una de les eines que més ens permet conèixer els infants i el moment evolutiu en el que es troben.