Generant curiositat amb el mètode científic
El mètode científic és la manera que té la humanitat de generar coneixement a partir de la realitat que l’envolta. Els alumnes aprenen a observar, formular hipòtesis, associar idees i fer-les tangibles a través de l’expressió. Segons Decroly, aquest és el mecanisme que s’activa al cervell d’un nen alhora d’aprendre: observar-associar i expressar.

L'observació de la realitat
Posa a l’alumnat en contacte amb els objectes i els fets, per mitjà dels sentits i l’experiència immediata. Aquesta activitat permet que la primera aproximació als objectes d’estudi pugui ser global i que, després s’arribi per anàlisi a l’adquisició dels conceptes. L’observació directa és l’exercici primordial per a desenvolupar en l’alumne l’esperit científic motivant-lo a voler conèixer i saber més.

L'associació d'idees
És la comparació constant de les dades ja assimilades amb les noves informacions, en un primer terme. Però alhora també es refereix a una associació en l’espai i en el temps unint les nocions adquirides a l’observació amb les dades dels llocs, dels records, etc. Condueix a poc a poc a la formació d’idees generals. Amb l’associació d’idees l’infant arriba a assimilar i adquirir conceptes abstractes, a referir-se a realitats que es produeixen en d’altres països, a fets esdevinguts en el passat.

L'expressió
Fa referència a la concreció del pensament. És l’expressió dels diferents llenguatges: verbal, escrit, plàstic, corporal, musical, audiovisual… donant gran importància a l’activitat manual i artística en les seves vessants de precisió i creativitat. L’expressió tradueix les nocions (idees, sensacions) en formes, tons, colors, paraules.

Aprenem doncs a través de l’observació directa, la manipulació, la formulació, la verificació d’hipòtesis i finalment la descoberta. Amb tot això elaborem les llibretes que seran el seu material d’estudi; els llibres serviran de consulta per ampliar i cercar més informació en cas necessari.