Acompanyament al benestar emocional

Per nosaltres l’educació emocional no passa només per la introducció d’unes activitats específiques, sinó que el dia a dia està organitzat per assegurar el benestar emocional de totes i cada una de les persones de l’Escola. Començant per l’arquitectura i acabant per l’organització del sistema escolar on els i les alumnes són els protagonistes tal i com us expliquem a continuació.
La nostra escola és un edifici que és una casa amb un jardí. Tan sols l’arquitectura afavoreix el fet que els infants se sentin com a casa, aspecte principal en el benestar emocional dels infants. Per altra banda, és un edifici que té en compte tot un seguit de mesures que garanteixen que sigui un espai saludable a tots els nivells: lumínic, acústic, materials naturals…
Respectar el ritme individual de cadascú afavoreix el fet que cada infant se senti segur enfront les seves capacitats. La clau de l’èxit és donar a cada infant el temps que necessita per assolir els seus propis progressos. El respecte pel ritme individual també implica conèixer l’alumne i el seu entorn; tal i com deia Decroly. Per això l’escola, és una extensió de la família amb qui tenim una comunicació directa i constant.
Quan posem a l’infant al centre de l’aprenentatge l’estem conduit a un procés de descoberta individual i per tant el plaer per aprendre i la seva motivació per assolir nous reptes és cada dia més gran. Aquest plaer per aprendre potencia la satisfacció personal i per tant el benestar emocional dels infants.
Decroly va idear un mètode que afavorís el desplegament de les capacitats de cada individu. És per això que activitats rutinàries com les sorpreses i/o les observacions responen a les diferents maneres d’aprendre dels infants donant resposta a les intel·ligències múltiples. Aquest fet reforça la motivació, així com l’autoestima.
L’educació integral s’inicia en l’autoconeixement. El rol dels adults que acompanyen als infants en el seu creixement és d’observador. És important per nosaltres observar per conèixer els infants. Conèixer-los per acompanyar-los en tots els contexts de la seva vida escolar. En els conflictes amb ells mateixos o amb els altres. Dotant-los d’eines, de recursos, de paraules, per ser capaços de generar solucions i superar les dificultats.
L’engranatge de la vida escolar afavoreix una educació en valors: ens organitzem com una societat democràtica amb càrrecs de responsabilitat i assemblees mensuals. Treballant de manera vivencial el fet de responsabilitzar i implicar els infants en el dia a dia organitzatiu ens permet conèixer-los millor portant-los a ells cap a un autoconeixement imprescindible per aprendre a respectar-se a un mateix primer i després als altres. Amb aquesta manera de treballar la part social també potenciem l’esperit crític, l’autonomia, la iniciativa personal, el treball en equip, l’empatia i la responsabilitat.

Des de l’àmbit de l’educació física, plantegem activitats que responen a l’anomenada cultura de pau, una cultura compromesa amb la no violència, el diàleg, el respecte i la solidaritat (Mayor, F. 1995. Conferència de Yamoussoukro, Costa de Marfil).

L’educació per a la pau és una educació en valors, i els valors fan referència a models ideals d’actuar i d’existir que l’ésser humà aprecia, desitja i busca, i a través dels quals interpreta el món i dona significat a la seva existència. Els valors posseeixen una naturalesa abstracta i intangible i només es fan explícits a través de les conductes o les actituds que manifesta una persona davant de determinada situació (González Lucini, 1990; Ortega, Mínguez y Gil, 1996).

Per promoure entre l’alumnat determinades maneres de comportar-se i de ser en concordança amb els valors de la cultura de pau, s’aposta per l’aprenentatge cooperatiu com la visió metodològica més adient, on l’alumnat treballa junt per millorar el seu propi aprenentatge i el dels altres posant en joc aptituds personals i habilitats de relació.

El nostre programa parteix de l’activitat corporal i motriu com mitjà per al coneixement i l’acceptació personal, per a l’establiment de relacions interpersonals positives i per a l’apropament al medi ambient que l’envolta. D’aquesta manera, posem a l’infant davant de situacions relacionades amb la regulació dels conflictes, les relacions de grup, les habilitats socials i el desenvolupament del saber estar, ser i fer per promoure en ell una transferència de les situacions de l’escola a altres contextos de la seva vida.