Mètode Decroly

Ovide Decroly (1871-1932) va ser un neuro-psiquiatre belga que va dedicar la seva vida a estudiar l’infant. Pedagog vinculat al moviment d’Escola Nova.

Aporta la seva visió de l’infant com un individu en constant evolució i la importància de l’entorn en el desenvolupament del nen. Promotor doncs de la idea, trencadora en aquells moments, de que l’infant cal entendre’l com un tot, des d’una mirada sistèmica.

El 1901 funda a casa seva l’Institut Decroly (un internat per infants d’educació especial). Hi practica l’ergoteràpia, una pedagogia basada en l’activitat espontània dels infants per mitjà dels treballs manuals, plàstics, jocs de moviment i accions quotidianes. 

Un entorn d’aprenentatge que potenciava al màxim el desenvolupament de les capacitats individuals dels infants.

El 1907 funda l’Escola Ermitage (escola ordinària) amb un mètode inspirat en les pedagogies actives però novedós ja que els aprenentatges es donen per contacte directe amb la realitat. L’activitat pedagògica es basa en l’experiència, amb el contacte amb la realitat, les manualitats i els jocs.

Actualment l’Escola Decroly de Brussel·les compta amb un gran prestigi i acull mil alumnes des de l’etapa d’infantil fina a la secundària. L’avalen més de 100 anys d’història.

Com aprenem els nens a l’escola?

Observació

L’observació directa dels elements posa l’alumne en contacte amb la realitat captant l’interès i la curiositat i apropant-lo al mètode científic.

Associació

L’associació connecta els nous aprenentatges amb els anteriors donant significat a les noves descobertes.

Expressió

L’expressió acompanya tot el procés i es materialitza en totes les seves formes: llenguatge verbal, escrit, matemàtic, artístic, corporal o musical.

Fonaments pedagògics del mètode Decroly:

Segons Decroly, l’infant percep el món en tota la seva complexitat, com un tot, i això es manifesta en tots els aspectes de la seva vida. És el que anomenem funció de GLOBALITZACIÓ. L’escola és el lloc idoni on aprendre a analitzar, associar, relacionar i comprendre els fenòmens arribant així a l’ABSTRACCIÓ. L’entorn globalitzat permet aprendre de manera natural, sense segmentar els aprenentatges i per tant oferint connexions (associacions) entre els aprenentatges, garantint així l’ APRENENTATGE SIGNIFICATIU.

Per això també abordem la LECTOESCRIPTURA des de la perspectiva del mètode global, iniciant el procés amb la frase, entesa com una unitat amb sentit, per finalment arribar al so després d’un llarg procés deductiu.

Un altre aspecte de la nostra manera de treballar és que permet respectar els ritmes individuals i  maduratius dels infants a l’hora d’assolir els aprenentatges.

Quan a Decroly parlem d’INTERÈS ens referim a dos conceptes. Per una banda, fem referència a l’interès ocasional per parlar dels elements i/o objectes que els infants porten de casa en forma de sorpresa i a partir dels quals sorgeixen molts dels aprenentatges de l’aula. Per altra banda, els 4 centres d’interès de Decroly ens serveixen per estructurar el programa educatiu responent a les 4 necessitats bàsiques de l’ésser humà: alimentar-se, protegir-se, treballar i defensar-se. Deixar-se portar per l’interès dels nens fa a que a l’escola no es treballi amb un programa preestablert sinó que allò que es fa a l’aula vingui guiat pels interessos dels infants.

Després d’anys estudiant els infants, Decroly va concloure que OBSERVAR, ASSOCIAR I EXPRESSAR són les tres accions simultànies que es donen al cervell del nen a l’hora d’aprendre. I aquesta és la manera natural de treballar que posem en pràctica a les nostres aules.

Aprenentatge a partir de les sorpreses

Les sorpreses són elements que els infants volen portar de casa per compartir amb els companys i companyes. Les porten dins d’un paquet per tal que esdevinguin un joc que permetrà a la resta del grup endevinar què és.

El joc de la sorpresa requereix posar en marxa tots els sentits i ens ensenya a pensar: explorar, sentir, ranoar, fer hipòtesis, associar, deduir, interpretar i, finalment, descobrir. Totes les activitats que s’originen una vegada hem descobert el que hi ha dins la sorpresa donen resposta als diferents interessos als infants per mitjà d’un entorn globalitzat d’aprenentatge que les inclou.

Aprenentatge global de la lectura i l’escriptura

Després d’un extens treball de camp sobre el procés natural d’aprenentatge, Decroly va idear un mètode escolar que responia a la manera natural d’aprendre dels infants. Segons els seus estudis, el nen percep el món com un tot. És el que s’anomena funció de globalització.

A la nostra escola, a més d’aprendre en un entorn globalitzat, també posem en marxa l’aprenentatge global de la lectura i l’escriptura. De manera que quan els infants comencen a enfrontar-se a aquest procés estan habituats a percebre la realitat per mitjà de l’observació directa, l’associació dels aprenentatges ja adquirits amb les noves descobertes i a expressar-les després utilitzant els diferents tipus de llenguatges.

De manera oposada als mètodes sintètics (alfabètic, fonètic i sil·làbic), els analítics requereixen una progressió deductiva, començant per les unitats més grans (frases o paraules) com a representació escrita d’una idea o d’una emoció. La frase és doncs entesa com una unitat amb sentit formant el material bàsic per a l’aprenentatge. Els infants memoritzen les frases i les van descomponent de forma progressiva en grups de paraules i en paraules aïllades. L’observació d’aquestes paraules porta a l’infant a descobrir les analogies que, mica en mica, es van identificant i classificant en sons, en síl·labes i finalment en lletres. Els mètodes més coneguts que segueixen aquest procés són el mètode global proposat per Decroly i el mètode natural proposat per Freinet. Els mètodes globals es basen en la teoria de la Gestalt segons la qual, els processos psíquics es consideren en la seva totalitat, com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o d’elements separats.

Com a conclusió 

Fa uns anys es va generar un gran debat sobre l’aprenentatge global de la lectura i l’escriptura, i fins i tot es va posar en dubte la seva eficàcia, especialment en centres educatius on l’entorn d’aprenentatge no era globalitzat. Per altra banda, també es deia que els infants que aprenien  a llegir i escriure de forma global tenien més comprensió i habilitat lectora. Cap de les dues afirmacions ha estat contrastada de manera rigorosa, però nosaltres, després de més de 60 anys posant en pràctica aquest mètode, podem assegurar que:   

És un procés més lent (respecte altres mètodes) però que permet acompanyar els ritmes individuals

És respectuós amb la manera natural d’aprendre dels infants ja que perceben el llenguatge escrit de manera globalitzada igual que la resta de la realitat que els envolta: percepció global (observació, anàlisi i comparació (associació d’idees) i assimilació de l’aprenentatge (expressió)

La satisfacció personal dels infants que aprenen per pròpia descoberta afavoreix l’autoestima i estimula la motivació per aprendre

El fet de partir de la frase per acabar al so, permet a l’infant estar actiu en un procés on no només ha de memoritzar sinó que també ha d’engegar estratègies i habilitats personals per tal d’entendre com funciona el llenguatge escrit

Així doncs, considerem el mètode global especialment ric en un procés d’aprenentatge significatiu que a més serà la base per a poder assolir futurs aprenentatges.