A l’aula d’art, els i les alumnes de Pau Vila i Ferrière hem explorat el fang en tots els seus estats.
En primer lloc, vam modelar figures efímeres que vam deixar assecar. Un cop seques, les vam trencar dins d’una gran palangana. Ens vam adonar que, tot i fer servir el martell per esmicolar-les ben petites, el fang sec sense coure és molt fràgil. També vam observar la diferència entre el fang quan l’havíem modelat i el que estàvem trencant, que estava sec i, per tant, no contenia gens d’humitat.
El pas següent va consistir a afegir aigua al fang esmicolat i deixar-lo reposar uns dies, tot remenant-lo de tant en tant. Passat aquest temps, vam observar que la barreja de fang i aigua s’havia convertit en un líquid força dens, que a molts els recordava la xocolata desfeta. Va ser llavors quan vam omplir els motlles que teníem a l’escola i vam deixar que part de l’aigua s’evaporés, aquesta vegada dins del motlle. Un cop oberts, en van sortir unes figuretes que vam deixar assecar i que, posteriorment, es van enfornar fora de l’escola.
Ara tenim una petita figureta a casa que ens recorda els canvis d’estat del fang i tot el procés que hem viscut!
Paral·lelament, vam fer una sortida al Lab 06 de Manresa, un espai d’experimentació i divulgació científica per a infants. Allà vam participar en una activitat centrada en les característiques de la terra. Havíem de superar un repte molt concret: elaborar una bola de terra capaç de caure des d’una certa alçada sense trencar-se, submergir-se a l’aigua sense desfer-se i rodolar per una rampa sense perdre volum. Per fer-la, disposàvem de diferents tipus de terres, aigua i estris per manipular com coladors, pots o culleretes.
Amb l’experiència prèvia que havíem tingut a l’aula d’art amb el fang, creieu que els i les alumnes de Pau Vila i Ferrière vam saber escollir la terra més adequada per superar el repte?
