Un dia la Isabel ens va portar un llibre molt especial a la classe de castellà. Ens en va donar un fragment a cadascú i vam haver de treballar en equip per completar el text. Quan el vam tenir sencer ens vam adonar que en realitat es tractava d’una carta.
Vam fixar-nos que les cartes solen tenir sempre les mateixes parts: el lloc, la data, la salutació, el cos, el comiat, la firma i la postdata. Un cop vam saber això teníem moltes ganes d’escriure cartes… i de rebre’n! Però teníem un problema: no teníem bústia! Així és com se’ns va acudir que podíem fer una bústia per a cada un de nosaltres. La vam dissenyar amb tubs de cartó, que vam decorar i on vam posar els nostres noms.
Per escriure les primeres cartes, vam triar el nom d’un company o companya a l’atzar i la consigna era escriure-li una carta com les de veritat, amb tots els elements que havíem après que solien tenir.
Per revisar les nostres cartes la Isabel ens va donar uns «pals revisors», que ens ajudaven a veure si havíem respectat les normes bàsiques d’ortografia. Un cop teníem la nostra carta escrita, la posàvem a la bústia del company, que la llegia i ens la contestava.
Va ser molt bonic rebre i enviar cartes dels companys i ara hem decidit que la bústia es quedarà a la classe per continuar-nos enviant cartes… com les del conte!
