El passat mes d’abril, vaig tenir l’oportunitat de poder parlar de què fa un psicòleg al grup d’Ermitage, aprofitant que estan estudiant les professions i el sistema nerviós. Vaig gaudir de la súper participació del grup-classe que, ininterrompudament i amb motivació, m’anaven fent preguntes sobre el que anava explicant. Vaig corroborar que es tracta d’un grup atent i amb molta curiositat. 

La xerrada la vaig basar en els recents estudis sobre neuropsicologia del psiquiatre Daniel Siegel que defensa, de manera molt pedagògica, com acompanyar els infants en la integració del cervell “emocional” amb el més “racional” de forma curosa i respectuosa en els reptes emocionals diaris que se’ls presenten. Els alumnes van posar molts exemples de situacions emocionalment complicades de gestionar com ara la por per anar al dentista, nervis per un examen, tristesa perquè un amic/ga s’ha enfadat amb ell/a i arran dels seus exemples anàvem parlant de la importància que ambdós cervells treballin en equip amb ajut de la pausa, la respiració, l’esport i altres recursos que fàcilment tenen a mà. Finalment, van arribar a la conclusió que el psicòleg, entre altres tasques, és aquella persona que ajuda, aporta eines i empodera recursos interns per poder anar integrant aquestes dues parts.

Si voleu aprofundir sobre el tema us recomano el llibre: El cervell del nen. De Tina Payne i Daniel Siegel.

Natàlia Comalrena de Sobregrau (mare del Matías de la classe Ermitage)